¿Puede un horno de cartón llegar a cocinar? ¡Yo quiero ser científica! crearon tres hornos solares caseros, a partir del método científico, y ¡cromprobaremos su eficiencia!
El curs de 3r ESO de l’IES Binissalem va rebre, amb curiositat, la nova assignatura d’Àmbit STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), que se’ls presentaria durant la resta del curs en 3 projectes de recerca científica i verificació.
L’objectiu d’aquestes primeres setmanes va ser aconseguir desmuntar la creença que no es pot cuinar amb un forn fet de material reciclat. Per això vàrem decidir crear un forn solar capaç de ser funcional.
Durant aquest temps els alumnes es varen dividir en grups de quatre per realitzar el seu forn i així posar-lo a prova a l’aire lliure. I així es va fer, posar-lo a experimentar per completar-ho en aquestes setmanes.
El curso de 3º ESO del IES Binissalem recibió, con curiosidad, la nueva asignatura de Ámbito STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), que se les presentaría durante el resto del curso en 3 proyectos de investigación científica y verificación.
Paraules clau
Mètode científic: el mètode científic és el procés pel qual els científics elaboren les seves teories.
Efecte Hivernacle: l’efecte hivernacle és el procés pel qual una atmosfera encalenteix el seu planeta. El que fa és deixar entrar els rajos solars, però no els deixa sortir a tots, d’aquesta forma es queden dedins de la caixa del forn i aquesta s’encalenteix.
Palabras Clave Método científico: el método científico es el proceso por el que los científicos elaboran sus teorías. Efecto Invernadero: el efecto invernadero es el proceso por el que una atmósfera calienta su planeta. Lo que hace es dejar entrar los rayos solares, pero no los deja salir a todos, de esta forma se quedan dentro de la caja del horno y ésta se caliente.
El mètode científic.
Introducció:
En començar, els alumnes es varen plantejar diferents preguntes. La primera va ser: ¿Quin dels tres models seria el més eficient? A més, volien saber si el forn que crearien seria eficient perquè no n’estaven massa segurs.
Per això varen construir tres models: FORN MODEL 1, amb l’interior metal·litzat; FORN MODEL 2, amb l’interior negra; FORN MODEL 3, sense làmina de plàstic transparent a la tapadora.
Els materials emprats per a la construcció dels forns foren capsa de cartó gran, capsa de sabates, planxa de cartó, tetrabrics, làmina de plàstic transparent, cartolina metal·litzada, paper de diari, cinta adhesiva i de carrosser, i cartolina negra. A partir de la creació dels tres forns, tenien la hipòtesi que el forn 1 era el que més s’escalfaria, després el forn 2 i en darrer lloc el forn 3.
Metodologia
El que varen fer va ser elaborar un experiment. Col·locaren el forn amb la tapadora oberta en direcció al sol i anaven mesurant amb un termòmetre, cada dos minuts, la temperatura, de forma que sortís la mínima quantitat de calor possible i prenien nota de les dades.
Resultats
En base a aquestes dades dissenyaren un gràfic, amb els diferents forns, per poder comprovar quin era el més eficient. Dels tres, el forn model 2 va resultar ser el que més es va escalfar, arribant fins als 89 graus, quedant per damunt dels models 1 i 3, que arribaren a uns màxims de temperatura de 52 i 40 graus, respectivament. Val a dir que els forns varen estar exposats al sol un temps màxim de 60 minuts.
Conclusions
Gràcies al mètode científic els alumnes han pogut arribar a la conclusió que el forn negre és el que més s’escalfa. Unes conclusions extretes mitjançant proves i experiments amb dades obtingudes.
El Método Científico. Introducción: Al empezar, los alumnos se plantearon diferentes preguntas. La primera fue: ¿Cuál de los tres modelos sería el más eficiente? Además, querían saber si el horno que crearían sería eficiente porque no estaban demasiado seguros. Por eso construyeron tres modelos: HORNO MODELO 1, con el interior metalizado; HORNO MODELO 2, con el interior negra; HORNO MODELO 3, sin lámina de plástico transparente en la tapadera. Los materiales empleados para la construcción de los hornos fueron caja de cartón grande, caja de zapatos, plancha de cartón, tetrabriks, lámina de plástico transparente, cartulina metalizada, papel de periódico, cinta adhesiva y de carrocero, y cartulina negra. A partir de la creación de los tres hornos, tenían la hipótesis de que el horno 1 era el que más se calentaría, después el horno 2 y por último el horno 3. Metodología Lo que hicieron fue elaborar un experimento. Colocaron el horno con la tapadera abierta en dirección al sol e iban midiendo con un termómetro, cada dos minutos, la temperatura, de forma que saliera la mínima cantidad de calor posible y tomaban nota de los datos. Resultados En base a estos datos diseñaron un gráfico, con los distintos hornos, para poder comprobar cuál era el más eficiente. De los tres, el horno modelo 2 resultó ser el que más se calentó, alcanzando los 89 grados, quedando por encima de los modelos 1 y 3, que alcanzaron unos máximos de temperatura de 52 y 40 grados, respectivamente. Cabe decir que los hornos estuvieron expuestos al sol un tiempo máximo de 60 minutos. Conclusiones Gracias al método científico los alumnos han podido llegar a la conclusión de que el horno negro es el que más se calienta. Unas conclusiones extraídas mediante pruebas y experimentos con datos obtenidos.
Hola,
El que va arribar a més temperatura (model 2), és el que té la finestra regulable? O bé, el de les magdalenes? M’interssa molt. Moltes gràcies!